Emilio López Mencher
Artista plàstic, visual, performer
emiliolopez-menchero.be
Artista transdisciplinar que treballa intervenció urbana, performance, pintura, dibuix, instal·lació, fotografia i vídeo.
El 1996, va intervenir al terra del garatge de la galeria Observatoire d’Uccle, amb una catifa que mostrava a escala 1:1 la capacitat màxima d’ocupació humana autoritzada en espais públics reduïts segons la norma dictada pel manual d’arquitectes “Neufert”. Va ser a Berlín, el 1997, durant la seva residència a la Künstlerhaus Bethanien, on va experimentar per primera vegada la totalitat d’una ciutat, amb un mini-monument: dues sabates de formigó de 18 cm d’alçada pintades de groc reflectant (RAL 1023) .
El 1999, en la seva performance “Vu’cumpra?”, basada en el pavelló belga de la Biennal de Venècia, es va transformar en venedor ambulant, venent Atomiums com a souvenirs pels carrers. El 2000, Jan Hoet el va convidar a l’exposició Over the edges, i li va demanar que treballés en una cantonada de Gant. Unint les seves pròpies mans en angle recte i obrint-les davant de la boca, Emilio López-Menchero li va proposar cridar el crit de Tarzan (Johnny Weissmüller) per tota la ciutat.
En plena crisi de les vaques boges, la febre aftosa, la dioxina i la pesta porcina, va creuar dues fronteres vigilades transportant 40 mosques tsetsé entre l’Institut Tropical d’Anvers i la sala d’exposicions de Borken (Alemanya) (exposició “Kunst infiziert” de Jan Hoet). El particular so emès per les mosques es va amplificar per tota la sala. L’any 2001, en resposta a un encàrrec d’un fals Picasso, es va proposar en persona. A partir de llavors va començar la sèrie “Trying to be”, autoretrats en què intenta posar-se a la pell d’un altre, que ell defineix com a performances fotogràfiques.
El 2006, a Brussel·les, va crear l’obra pública PASSIONÀRIA, un gegantí megàfon d’acer en què qualsevol transeünt pot cridar al mig del carrer. El setembre del 2010, en plena crisi comunitària a Bèlgica, va instal·lar una rèplica exacta del Checkpoint Charlie entre els municipis de Molenbeek-Saint-Jean i Brussel·les. Vestit com un policia de la milícia nord-americana, va bloquejar el trànsit al cor de Brussel·les, a la Porte de Flandre, entre l’aburgesat barri de la rue A. Dansaert i el districte d’emigrants de Brussel·les. Dansaert i barri d’immigrants de Molenbeek. El 2012, sota el títol “Gare au gorille!”, va exposar exclusivament pintures a la galeria Nadja Vilenne de Lieja.
El 2014, es va celebrar una retrospectiva de la seva obra a la Centrale for Contemporary Art de Brussel·les, a la qual va convidar l’artista i pionera de l’art de la performance, Esther Ferrer (representant d’Espanya a la Biennal de Venècia del 1999). En el marc de “Mons 2015”, va organitzar una desfilada carnavalesca de “Cabezudos” al centre de Mons, una col·laboració d’un any de durada amb els residents del centre per a discapacitats psíquics Le Carrosse.
El 2017, durant la biennal de Lovaina-La-Nova, vestit de Tchanchès (personatge folklòric belga de Liejas) i ajudat per dos acòlits, va recollir tota mena d’objectes voluminosos al crit de “Lâchez votre brol pour une barricade!”. La barricada que va construir va bloquejar una de les vies de vianants del centre de la ciutat, provocant el caos públic i una reprimenda policial. Aquest mateix any, l’editorial de Gant MER (Luk Derycke) va publicar un llibre titulat TRYING que recorre la seva carrera amb tres assajos de Hans Theys, Luk Lambrecht i Koen Van Synghel.
El 2018 va exposar pintures a Le Garage de Mâlines. El títol Van Mol tot Molenbeek indica l’aspecte autobiogràfic de la primera sala, on dos guaixos de la seva infància, acompanyats de dues còpies fidels dels mateixos, realitzades cinquanta anys després, marquen la pauta del conjunt. L’11 de novembre del 2018, amb motiu del centenari de l’armistici de la Primera Guerra Mundial, va inaugurar a Avelgem una escultura d’acer que mostra l’estructura molecular del gas mostassa, al lloc on aquesta arma química va causar tantes víctimes civils.
El 2020, a la plaça del 20 d’agost de Lieja, va erigir l’escultura “Phylactère”, una gegantina bombolla de còmic tridimensional de formigó blanc que ofereix la cara a qualsevol inscripció. El 2021, a la Triennal de Bruixes ia Mol, Avelgem, Merelbeke i Herzele, va desenvolupar una obra sobre els arxius professionals del seu pare, que va titular “Prometheus/Eurochemic, Mol, Antwerp Kempen”.
– Més recentment, el març de 2023, juntament amb el pintor Robert Suermondt, es van dedicar a provar tots els llenços de pintors produïts per Claessens Canvas a Waregem i van exposar els resultats a les parts en desús de la fàbrica sota el títol UFO (OVNI) – ULLS: CRASH – TEST.
FRONTERA. UTOPIA. PAGESIA. COMUNITAT.
Amb el suport de:
