Ramon Llull i la màquina de pensar
Dv. 21 de novembre a les 19:00 h
Ramon Llull i la màquina de pensar
Amador Vega Esquerra
Conversa
Entrada lliure
Ars combinatoria – Ramon Llull
El mètode de coneixement inventat per Ramon Llull, conegut com Ars combinatoria, representa un complex mecanisme de figures geomètriques i símbols que combinen lletres i conceptes, i s’anuncia com un nou saber amb pretensions universals.
L’ús d’aquest mecanisme, que proposava la unitat dels diferents sabers de l’època, havia de dur, mitjançant la raó, la demostració i el diàleg, a la pau entre les religions. Llull va cercar un model complex de realitat en el qual, com en una gran xarxa, estiguessin implicats el món, l’home i Déu.
Els mons de Llull són molt rics i variats: el seu era un món alhora català, europeu i mediterrani; va escriure més de 250 llibres, en català, llatí i àrab; va viatjar per Orient i Occident; va cercar un model de coneixement que integrés Déu, home i món; va fomentar el diàleg entre jueus, cristians i musulmans, però també entre cristians llatins i grecs. El seu pensament és hereu de la filosofia grega, jueva i àrab i del neoplatonisme cristià.
La seva concepció de la realitat està formada per la intersecció de filosofia, teologia, ciència i política; el sistema de pensament que va crear, conegut com Ars magna, interrelaciona totes les disciplines del coneixement del seu temps (astronomia, filosofia, teologia, lògica, medicina, dret…), i el llenguatge que va utilitzar per expressar tot això, l’ars combinatoria, és el millor exemple de com posar en relació coses diferents. Segons la llegenda, va morir per les seves idees.
Amador Vega és coordinador del «Centro de Estudios en Estética, Religión, y Cultura Contemporánea» (CERCCA) i Catedràtic d’Estètica i teoria de les arts, així com Catedràtic Joan Miró d’Art Contemporani (UPF-Fundació Miró).
Els seus escrits, docència i recerca assagen noves possibilitats de relació i descripció en el camp de l’estètica, creant convergències entre la filosofia, la teologia i la vocació del negatiu en l’art i la literatura. Les seves àrees específiques d’interès inclouen: el gir teològic en el pensament europeu del segle vint; Meister Eckhart i l’Alta Edat Mitjana alemanya; filosofia de l’Escola de Kyoto; la mística occidental i el seu llegat en l’art i la literatura; minimalisme, expressionisme abstracte i art contemporani; noves formes de pedagogia experimental (performance philosophy).
Després d’un doctorat en filosofia per la Albert-Ludwigs-Universität, Freiburg-im-Breisgau (Alemanya), ha ensenyat al Departament d’Humanitats de la UPF des de la seva fundació el 1993, així com en altres institucions acadèmiques: University of Chicago (Joan Coromines Visiting Professor, 2007), Université Saint Joseph, Beirut (2010) i Hochschule für Gestaltung, Karlsruhe/ Karlsruhe University of Arts and Design (2016-2017); des del 2014 ensenya regularment al C. G. Jung-Institut de Zuric.
Ha estat comissari d’exposicions d’alt impacte: ‘La màquina de pensar: Ramon Llull i l’ars combinatoria’, CCCB (Centre de Cultura Contemporània, Barcelona, 2016) i ‘Dia-Logos: Ramon Llull and the ars combinatoria’, ZKM | Centre for Art and Media, Karlsruhe (2018) i a l’EPFL, École Polytechnique Fédérale de Lausanne (2019). Actualment és Investigador Principal del «Grupo Haas de Investigación en Poéticas del saber» a la UPF.
Autor de nombrosos assaigs i llibres, entre d’altres: “The Armenia Archive. A Ramon Llull Project” (Artnodes, forthcoming 2024), “Philosophy at a Crossroads” (Angelaki. A Theoretical Journal of Humanities, forthcoming 2025), Tentativas sobre el vacío: ensayos de estética y religión (properament, Fragmenta, 2022), El Final de la elegía: lectura de Rilke (Universidad Iberoamericana, 2021), Dia-Logos: Ramon Llull’s Method of Thought and Artistic Practice (ed., amb Peter Weibel i Siegfried Zielinski, University of Minnesota Press, 2019), Meister Eckhart: El fruto de la nada y otros escritos (Siruela, 2014, 8a edició), Libro de horas de Beirut (Fragmenta, 2014), Sacrificio y creación en la pintura de Rothko (Siruela, 2010) i Arte y Santidad: Cuatro lecciones de estética apofática (Cuadernos de la Cátedra Jorge Oteiza, 2005).
